Obra
Lluny de l’horitzó perfumat
Lluny de l’horitzó perfumat és la seva primera novel·la. És provocadora, amb una forta càrrega d’ironia i humor. Pirjawi Unnab Jaliledin Osrama Lumary és un palestí que arriba a Barcelona als anys setanta per estudiar. La seva família l’encomana a una vella coneguda, prostituta. Mohammed, a qui diuen Jacobo, coneix tan bé la vida universitària com la dels baixos fons i les manifestacions antifranquistes. Quan mor Franco, decideix adoptar una nova identitat i com que no pot renunciar als seus cognoms ancestrals escull la inicial de cada un d’ells. El resultat és Pujol. “Aconseguir una immersió d’identitat més reveladora hauria estat impossible”, diu el protagonista. A banda de les múltiples peripècies de Mohammed Pujol i d’una història d’amor, la novel·la aporta una visió interessant de la fi del franquisme i de l’arribada de la democràcia.
Article publicat al diari”Avui” el 27/05/04 per David Caminada
Dr. Mohammed Pujol
Salah Jamal té les seves arrels a Nabulus (Palestina) i això imprimeix caràcter. Metge, historiador, gastrònom i, inevitablement, militant de la causa palestina, Jamal tria com a eix central de la seva novel·la, Lluny de l’horitzó perfumat, la història del beduí Mohammed Pirjawi Unnab Jaliledin Osrama Lumary, originari del sud d’Hebron (Cisjordània), que arriba a Barcelona la tardor del 1972 després que Israel, amb la Guerra dels Sis Dies (1967), conquerís i ocupés aquestes terres i n’expulsés les famílies palestines. Forçat a marxar de casa seva, el jove beduí anirà a Barcelona per estudiar medicina i convertir-se en un hakim (metge). Des d’aquest punt de vista, Lluny de l’horitzó perfumat no és una novel·la sobre immigració sinó que Salah Jamal aprofita el seu protagonista per evocar la realitat i els costums que va deixar enrere, a Palestina, i per descriure, d’una manera menys transcendental i seriosa, i més relativa, desmitificadora i irònica, la realitat que es vivia a Barcelona entre principis dels anys 70 i els 80.
DUES OBRES ANTERIORS
A Salah Jamal no li agrada definir-se com a novel·lista sinó que prefereix autoqualificar-se com a “narrador d’una història”. I en això podríem posar al metge i escriptor catalanopalestí una bona nota. De fet, Jamal ja va tenir una bona acollida de públic amb les seves dues obres anteriors, Aroma árabe (1999), una suggerent aproximació a la cuina àrab, entesa no només com a plaer gustatiu sinó també com a fet històric, cultural i social, i Palestina, ocupació i resistència (2001), una breu aproximació a la història del poble palestí i a la turmentosa, difícil i violenta relació amb l’Estat d’Israel. Formalment, Lluny de l’horitzó perfumat suposa un canvi de registre perquè Salah Jamal abandona l’assaig per submergir-se en el gènere de la novel·la. Com apuntàvem unes ratlles més amunt, Jamal no abandona els seus orígens i converteix en protagonista de la seva obra un jove palestí que, després de veure com l’ocupació israeliana forçava la seva família a perdre les seves terres i a fugir, arriba a Barcelona per estudiar medicina. I en el xoc, el contrast, entre la realitat que Jacobo -el nom amb què el coneixen aquí- deixa enrere i la que es troba a la ciutat (les últimes alenades de la dictadura franquista) està un dels grans atractius del llibre. De fet, el jove palestí tria Catalunya per seguir la Mosse (Montserrat o Montse), una prostituta de Barcelona que el seu pare portava a les festes que organitzava per als seus amics. Un cop aterra a Catalunya, Jacobo es converteix en una mena de Cocodrilo Dundee beduí, que pateix una mena de col·lapse sociocultural al veure i no comprendre moltes de les coses que l’envolten. El beduí Mohammed Pirjawi Unnab Jaliledin Osrama Lumary coneixerà les amigues de la Mosse, la Lulú i la Puri, i viurà un seguit d’històries acadèmiques i extraacadèmiques amb els seus amics de la facultat: el Gallina, el Pollet hippy, el Pollet intel·lectual i el Pollet jueu. En l’etapa barcelonina del jove també hi jugarà un paper important un pintoresc comissari de policia, reciclat després en agent secret i també en detectiu privat. Lluny de l’horitzó perfumat és interessant per la perspectiva des de la qual es contempla la realitat. El jove palestí no és un immigrant econòmic i el fet d’estar de trànsit, per un període de temps limitat, li permet fer una narració, una anàlisi, amb més distanciament, més irònica i corrosiva, sense clixés ni prejudicis, de l’última etapa de la dictadura del general Franco i de l’arrencada dels anys 80. En una picada d’ullet que, segons diu el mateix Jamal, no és intencionada, Mohammed Pirjawi Unnab Jaliledin Osrama Lumary acabarà convertint-se, un cop acabada la carrera de medicina, en el doctor Mohammed Pujol.
DESITJOS NO CONSUMATS
Lluny de l’horitzó perfumat explica una història humana i, com a tal, també hi ha espai per a l’amor, en aquest cas amb una senyora de mitjana edat, benestant i misteriosa. Aquesta història, plena de sentiments i desitjos no consumats, de gustosos i exquisits guisats àrabs i de música de Jacques Brel i del cantant egipci Um Kulthum, estarà també marcada, d’alguna manera, per les arrels i els costums beduïns del jove protagonista. Posant-nos estrictes, potser l’obra és, quant a l’estructura, una mica irregular i la primera part és més reeixida que la segona. Amb tot, l’aspecte que fa més plaent i recomanable la novel·la de Jamal és l’estil literari sensitiu, sensual i sensible, que, a través de la música, la gastronomia i la màgia cultural, estimula els sentits i la imaginació. Mohammed Pirjawi Unnab Jaliledin Osrama Lumary (el Dr. Mohammed Pujol) s’està a Barcelona diversos anys, però sempre recordarà la brisa perfumada que prové de les oliveres mil·lenàries del desert i del mar de Palestina. Lluny de l’horitzó perfumat. És clar que mai es pot renunciar als orígens, ni